AUDIOVISUALS
Joia Aguilar
Nau bostik
difusors
La nau Bostik és un espai de trobada i creació artística que s'autogestiona el propi barri de la Sagrera de Barcelona on hi podem trobar tot tipus d'art Urbà, exposicions fotogràfiques, murals... Antigament era una fabrica de pega que va romandre tancada uns 10 anys, fins que l'associació "Difusors" va aconseguir que els permetessin obrir aquest espai per a poder seguir cultivant la cultura del graffiti i els murals.
"Difusors" Va ser un projecte creat amb l'objectiu de reservar espais on seguir fent art urbà.
Es va fundar en el moment en que a Barcelona és va canviar l'ordenança cívica, que va prohibir els grafitis. Abans d'això, Barcelona era un referent del mont del l'art urbà. Els carrers eren plens de pintades, algunes més elaborades que altres, però això permetia la comunicació entre iguals. A poc a poc volen aconseguir que a cada barri de Barcelona hi hagi un espai d'art urbà.
visites
En aquesta excurció em fet 2 visites, la primera d'elles guiada, em conegut la história de la nau, de l'assosiació, del grafiti, de l'art urbà... Hem tingut l'oportunitat de veure un munt de murals amb estils molt diferents els uns dels altres.
La segona visita era una exposició fotogràfica, on els alumnes d'un curs de fotografia ens ensenyaven els seus treballs finals. En diversos d'ells em pogut escoltar l'explicació de l'autor i ens ha ajudat molt a entendre tot el que volia plasmar.
activitat 1: Art ubrà
Mural 1
Autor: Fasim
Any: 2016
Tècnica: Spray sobre ciment, és un mural fet a l'exterior però amb una tècnica que sol ser de galeria.
Significat/objectiu: Simplement es va fer per exposar-se a la "Open World Conference".
.jpg)
Mural 2
Autor: Greg Jager (Jago)
Any: 2019
Tècnica: Tipografía deformada
Significat/objectiu: És purament estètic, es va fer per el Festival de presentació de B murals
Mural 3
Autor: Sawel
Any: 2016
Tècnica: Spray
Significat/objectiu: És purament estètic, es va fer per el Gunter Fest.
Mural 5
Autors: El de l'esquerra, Roger Serrat i el de la dreta Sixe.
Any: 2016
Tècnica: Spray i pintura plàstica
Significat/objectiu: Un es el mirall de l'altre.
Mural 7
Autor: Miquel Wert
Any: 2017
Tècnica: Pintura plàstica en blanc i negra
Significat/objectiu: Reflectir una situació quotidiana.
Mural 9
Autor: Xumet Negre
Any: 2017
Tècnica: Spray
Significat/objectiu: Loggo art, és la firma del Xumet Negre.
Mural 4
Autors: Kram i Eledu
Any: 2019
Tècnica: Spray
Significat/objectiu: És purament estètic, es va fer per un festival.
.jpg)
Mural 6
Autor: Mohamed Leghaan
Any: 2016
Tècnica: Pintura plàstica però amb estil realista com si fos d'olis.
Significat/objectiu: Reflectir una situació quotidiana.
Mural 8
Autor: Junjo Surafra
Any: 2017
Tècnica: Spray i pintura plàstica
Significat/objectiu: Site specific, és el fet d'aprofitar allò que tens, i crear una obra que només pugui funcionar allà on és.
Mural 10
Autor: Jaz (Franco Fasoli)
Any: 2019
Tècnica: Matèria orgànica
Significat/objectiu: Vol fer veure que l'art és efímer.
mural triat
De tots els murals que ens van ensenyar, aquest va ser el meu preferit. Em va agradar molt l'estil amb el que està pintat i el fet de que utilitzés el "site specific". Em sembla una dinàmica molt maca i m'agrada que una obra estigui disenyada per un únic lloc.
obres i artistes relacionats
aryz
El primer artista amb el que he relacionat el mural és Aryz. És un muralista nascut a Cardedeu que actualment està viatjant i pintant murals per tot el món.
L'he triat a ell perquè el seu estil m'hi recorda molt.
Príap i Demeter, mural d'Aryz fet a Granollers
Boris groh
.jpg)
El segon artista amb el que he relacionat el mural és Boris Groh. És un artista nascut a Ucraïna que es dedica a pintar tot tipus de monstres.
L'he triat a ell perquè la manera de dibuixar els seus monstres em recorda molt al mural.
okuda
Per últim, he relacionat el mural amb aquesta obra de Okuda, que es troba a Madrid al carrer Embajadores, a Lavapiés. Va ser pintat el març de 2019. L'he triat pequè també utilitza el "site specific", ja que el que separa les dues meitats del mico és una cantonada.
activitat 2: col·lecció fotogràfica
imitem una col·lecció
Éxtasis de la mucosa, de Viktor Dolganov
Reflexionando sobre el origen de mis gustos y el constante cuestionamiento de mis naturalezas sexuales me conecto con el fondo de mis más depravados sueños, los mismos que de niño veía como pesadillas nocturnas, fruto de experiencias traumáticas .
Ahora, han brotado de forma placentera y con más fuerza, impulsandome a recrear situaciones similares en la vida real, utilizando el morbo como una herramienta poderosa en la búsqueda del placer sublime.
EXTASIS DE LA MUCOSA pretende fundir distintas realidades con el fin de crear un mapa onírico y visual de las filias, fornicaciones, cruzadas de miradas, crusing, roles y mi peculiar atracción por lo que se pueda llamar repulsivo o malicioso.
El morbo està en los ojos de quien mira, de quien mira en su interior y se acepta, aquel que permite que ocurra lo que sea con el fin de gozar, aunque resulte ser producto de su imaginación.
El morbo es un monstruo imparable, que se alimenta a través de mi cámara y yo le doy más y más.
He triat aquesta col·lecció perquè em va impactar moltíssim. Em va encantar la manera en que estava exposada i l'estètica de totes les fotografes. Em va semblar un molt bon tema, ja que a ningú li sol agradar parlar dels seus gustos sexuals. Per això m'ha semblat una col·lecció molt única i amb molta personalitat i tenia moltes ganes d'intentar imitar l'estètica.
imitacions
.jpg)
.jpg)
Aquesta és la fotografia que jo he triat per imitar la col·lecció. Crec que no hi hauria cap problema per incorporar-la ja que m'he fixat tant amb l'estètica com amb el significat. Està representant una fília, ja que com s'explica a la cartel·la, és del que tractava la col·lecció. En quant a l'estètica, en un inici la fotografia anava a ser en horitzontal, però m'he adonat de que totes les fotos estan fetes en vertical, per el que l'he tallat, i d'aquesta manera fa que l'espectador es fixi molt més en el que importa de la imatge. L'edició ha estat senzilla, simplement la he posat en blanc i negre i he pujat el contrast. El fet de que la foto estigués feta amb flaix m'ha ajudat molt a aconseguir l'estètica necessaria.
Aquests són 4 dels descartes que he triat, són fotografies que pel motiu que sigui no m'acabaven de convèncer per al treball, però que estan prou bé com per simplement esborrar-les i que ningú les veies.
Versionem una col·lecció
X, de Carlos Roth
0,05 segundos es el tiempo que tarda una bala en recorrer la anchura del cráneo. Esta serie de imagenes realizan un viaje en el que se desgarran todas las construcciones personales y sociales de mi realidad formada hasta los 25 anyos: Lo que debo hacer, lo que debo ser, lo que quiero hacer. Todas mis acciones influenciadas por voces interiores e inconscientes que consiguen mi alineación. Las destrozo y las libero en pedazos para volves a definirme.
des del meu punt de vista
.jpg)
Aquesta fotografia representa l'addicció a les drogues. Tota la vida ens han estat dient que mai se'ns acudeixi provar les drogues, i hi ha moltíssims estereotips cap a les persones que en consumeixen, i realment tothom algun cop n'ha provat o n'és consumidor.
.jpg)
Aquesta fotografia representa totes les preocupacions que sempre ens diuen que no hem d'exterioritzar. Un molt bon exemple és que, per a moltes persones està molt mal vist anar al psicòleg, amb aquesta imatge, he buscat deixar clar que és necessari explicar els problemes i les preocupacions per aconseguir la felicitat.
Aquesta fotografia tracta el mateix tema que la primera, però d'una manera més suau amb el tema del tabac.
Amb aquesta foto vull representar l'extravagància, el fet de ser diferent i destacar.
.jpg)
Amb aquesta imatge vull representar la educació, com sempre ens han dit que hem de ser.
Amb aquesta imatge vull representar com una persona es mostra, amb una closca per evitar cap tipus de dolor, però realment és per dintre.
Aquestes són 5 de les fotografies que he fet sobre aquest tema. Quan vaig decidir que aquesta seria la col·lecció que volia re-interpretar, em vaig posar a buscar informació sobre el subconscient, i vaig trobar que no entén la paraula "no", és a dir que si a tu et diuen que no cridis, el teu subconscient entendrà que cridis, això passa perquè és incapaç de posar una imatge a la paraula "no". Basant-me en això he decidit intentar recrear allò que la societat sempre m'ha estat dient que no puc fer. A part d'això, moltes d'elles, són coses que jo havia dit que mai se'm passaria pel cap fer, i al final han acabat passant. D'aquesta manera reflexiono sobre com canvien les opinions amb el pas dels anys i el creixement mental.
Com que era un tema molt personal m'ha sigut molt fàcil de treballar i adaptar a la meva experiència.